| Lleida monumental |
|
| . - Seu Vella
. - Iglesia Sant Llorenç
. - Catedral nueva
. - la Suda
. - Palau Paeria |
www.turismepaeria,es |
|
Lleida monumental - Seu Vella
|
Lleida monumental - Detalle Catedral
|
|
|
.- Seu Vella
La visita al conjunt monumental del “ turó de la Seu Vella” -edifici que forma part del Museu d'Història de Catalunya - li permetrà difrutar de les magnífiques vistes de la ciutat que ofereix l'espigó de la “ Llengua de Serp” o el “ Baluard de la Reina.”
Pot accedir a la “ Seu Vella” amb cotxe o a peu des del carrer Sant Martí, entrant al recinte amurallado per la Porta del León, des de la plaça de San Joan, en ascensor, pel portal de San Andreu, o bé mitjançant la |
línia 12 d'autobusos urbans que circula de dilluns a dissabte de 7.30 a 21.00 h.
La construcció de la Seu Vella es va iniciar el 1203, sota l'adreça del mestre Pere de Coma, el lloc on, segons els historiadors, existia una mesquita musulmana.
Dedicat a Santa Maria, el tremp va ser consagrat al culte l'any 1278. L'obra no s'interromp i, al segle XIV, es va a acabar el claustre.
Durant aquell mateix segle XIV s'iniciessin les obres de construcció del campanar, que es perllongaran fins a a el 1431. L'obra presenta planta basilical de creu llatina de tres naus. De l'interior del tremp destaquen també l'escultura de les naus que posa de manifest la influència toscana, tolosana i provençal dels diferents tallers que van treballar durant el segle XIII, així com les restes de pintura mural que corresponen a l'època gòtica.
Les portes La porta occidental, o dels Apòstols, que facilita l' accés al claustre donis de l'exterior, és començà al segle XIV i s' acabà durant el segle XV. Presidia aquesta monumental porta gòtica la Mare de Déu del Blau.
El campanar de la Seu Vella compta amb un total de set campanes. Dues són d' estil gòtic i és van construir al segle XV. S' anomenen Silvestra, que toca els hores, i Mònica, que toca els quarts. Els altres cinc campanes són elèctriques, de mitjans del segle XX, i la seva finalitat és essencialment litúrgica. S' anomenen Bàrbara, Puríssima, Crist, Marieta i Meuca.
El claustre Situat a la part occidental de la catedral, és un dels claustres més singulars del país. De planta rectangular, els naus són de cinc trams amb voltes ogivals i grans finestrals d' elegants calats que s'obrin a la galeria sud cap a l'exterior i que ofereixen una gran vista de la ciutat i l' Horta. .
.- Església Sant Llorenç
Església d' estil romànic, però amb ampliacions i acabaments gòtics. La segona en importància després de la Seu Vella. Te tres naus de la mateixa altura, amb tres absis.
La nau central, d' estil romànic, és la més antiga. Els altres dues naus laterals són d' estil gòtic. La construcció és va iniciar a finals del segle XII mitjançant els escultors i artesans que treballaven amb Pere de Coma, mestre de la Seu Vella. Els capelles laterals i el campanar octogonal -del segle XV- són d ' estil gòtic. L ' edifici conserva quatre importants retaules gòtics, el més gran dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula - atribuït a Jaume Cascalls, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia. A la porta gòtica de la plaça de Sant Josep són visibles els blasons de Berenguer de Gallart. L ' església, seu catedralícia en dues ocasions, vaig contar diferents peixos d ' art pertanyents al Museu Diocesà de Lleida.
Destaquin l 'escultura de la Mare de Déu dels Fillols, procedent de la Seu Vella i un quadre gòtic del segle XV, Santa Maria de la Candelera, atribuït al pintor Mateu Ferrer i que representa Sant Blai. A la mateixa església és troba el sepulcre de Ramon de Tàrrega i el Sant Crist Trobat, imatge restaurada per Jaume Perelló. L ' any 2002 és va dur a terme la restauració del campanar que ha recuperat la seva bellesa gràcies a la reproducció artesanal dels calats de la barana i dels gàrgoles originals. De dilluns a divendres 9.30 - 12.30 h i 17 - 20 h Dissabtes i festius 11 -13 h i 17 - 20 h
- Catedral Nova
Entre 1761 i 1781, va tenir lloc la construcció de la Catedral Nova gràcies als aportacions dels lleidatans, del rei Carles III i del bisbe Joaquín Sánchez. D ' estil barroc i amb una gran tendència al classicisme academicista francès, es situa en ple Eix Comercial, davant l ' Antic Hospital de Santa Maria.
Els escalinates, amb tres ports de ferro de mig punt i torretes laterals, donen accés a la porta principal, que llueix l ' escut dels Borbons a la part superior. L'interior, amb una planta de tres naus, amaga l' esvelta columnata d'aire corinti que suporta els arcs de mig punt.
El cor d' estil barroc, obra de Lluís Bonifas Massó, va ser destruït durant la Guerra Civil (1936). El tremp acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (la Moreneta), obra de Josep Obiols, patrona de Catalunya i punt de peregrinació el dia 27 d'abril. També és venera la Mare de Déu del Blau, que celebra la seva festivitat el dia 2 de febrer i, segons la llegenda, rep aquest nom pel blau que li va fer l'escultor en llançar- li un martell al front quan va veure que, mentre ell era de viatge, un dels seus deixebles havia acabat l'obra superant en escreix la capacitat artística del seu mestre.
.- La Suda
Damunt de la catedral, queden restes del castell que va ser residència dels àrabs i després reformada pels monarques catalans. És una sòlida edificació de la qual solament queda l'estructura. .
- Palau Paeria
L' Ajuntament de Lleida es situa al bell mig de l' Eix Comercial.
La Morra ( antiga presó del s. XVI situada al soterrani), l' arxiu municipal i el pati interior en són algunes dels joies.
El Palau de la Paeria, l'obra més representativa de l'arquitectura civil romànica a Lleida, també és una dels construccions monumentals més emblemàtiques de Catalunya.
El seu aspecte presenta diverses intervencions. La façana que s'obri al riu Segre respon a l'arquitectura d' estil neoclàssic i, el 1929, és va optar per una remodelació de caràcter neomedieval. El resultat és una construcció perfectament equilibrada. Construït a començament del segle XIII, s' alça sobre " estrats" d' història que els tècnics municipals i de la Universitat de Lleida han posat al descobert després de successives excavacions.
AL segle XIV - concretament el 1383- els senyors de Sanaüja, propietaris i precursors de la construcció actual, van cedir l' edifici a la ciutat perquè fos la seu del govern municipal. Avui dia, la Paeria, tal com la coneixen els lleidatans, és a dir, la casa del paer en cap (alcalde), acull nombrosos tresors que reflecteixen la identitat de la ciutat. El terme paer procedeix de la paraula llatina patiarii, que significa " home de pau". Els batlles de la ciutat van adoptar aquest sobrenom després de la concessió del privilegi atorgat pel rei Jaume I el 1264 als antics cònsols de Lleida.
El retaule de la Verge dels Paers El retaule gòtic del segle XV (1451-1454) que adorna la sala noble - on se celebrin els matrimonis civils- presidia originalment l'altar de la capella de la Paeria. L'obra te com a figura central la Mare de Déu flanquejada pels arcàngels Gabriel i Miquel. La Mare de Déu, envoltada dels quatre paers, simbolitza la protecció sobre el govern de la ciutat. La Morra El 1486 és van reformar els soterranis de la Paeria per crear una presó amb estances separades per a homes i dons.
La Morra és el nom amb què és coneix la cambra destinada als presos condemnats a mort. Els carreus dels parets de la presó recullen nombrosos grafits que datin dels segles XVI o XVII i representin la crucifixió i claus en senyal de devoció religiosa i manxola de llibertat. L' Arxiu Municipal i la Carta Pobla En aquest espai hi ha un preciós armari barroc de fusta que és coneix com l' Armari dels Privilegis. Un altre dels tresors de l' arxiu és el Llibre dels Usatges, que data del segle XIV. Tanmateix, sens dubte, el document històric més important que s'ha catalogat a l' arxiu municipal és la Carta Pobla, primera constitució dels habitants dels terres de Lleida datada de l' any 1150 . De dilluns a dissabte D'11.00 a 14.00h i de 17.00 a 20.00h Festius d'11.00 a 14.00h . |
|
|
