| Lleida |
|
| Lleida, la capital de la província, és el principal nucli econòmic i demogràfic de la Catalunya interior. Ciutat tradicionalment agrícola, en els últims decennis s'ha convertit també en centre industrial, comercial i de serveis amb una animada vida cultural. |
|
|
 Lleida - Conjunto Histórico
|
 Lleida - Casa Caballero Santiago
|
|
|
Lleida - Conjunto Histórico La ciutat antiga, encimbellada sobre un turó i dominada per la catedral, té una silueta inconfundible. La seva existència és molt antiga. Va ser cabdal del territori ibero dels Ilergetes, els cabdills dels quals Indíbil i Mandonio van oposar resistència a les tropes dels Escipiones durant la 2º guerra púnica. Ciutat romana denominada Ilerda, va ser també clau durant la guerra entre Julio César i Pompeyo, fets que es recullen en De Bell Civile, escrit pel mateix Julio César. Posteriorment va ser |
Lleida - Fachada modernista una important metròpoli religiosa visigoda. En poder dels àrabs des del 719 fins a 1149, va mantenir la seva funció de plaça fortificada en la cridada Frontera Superior. En aquesta època es van construir canals i sèquies que van ser la base de la riquesa agrícola posterior de la zona. En 1149 va ser conquistada per Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona i Ermengol VI, comte d'Urgell. Els Templaris van rebre una part important del territori. En 1228, Jaime I la va convertir en ciutat de fur real, i va continuar rebent privilegis reals fins a mitjans del 1400, entre ells el de ser seu universitària. A partir de llavors va ser objecte de llocs i agressions bèl•liques, a causa de la seva situació estratègica. En 1707, durant la guerra de Secessió va perdre els tres elements més distintius de la ciutat: la Universitat, la Paería i la Seu Vella. Lleida entra llavors en un període de decadència i postració que dura fins a mitjans del segle XIX, quan s'inicia un procés de revitalització. S'obren carrers, mercats, arriba el ferrocarril i es reanima la vida cultural. |
|
|