| Pirineo Occidental |
|
| En l'extrem noroccidental dels Pirineus catalans, van trobar Val d´Llauren, al que s’accedeix des del sud travessant el túnel de Vielha, i té la particularitat de ser l’unica vall del Pirineus occidental de clima atlàntic, donada la seva situació en la vessant nord de la serralada. Recorre la vall el riu Garona, que duu les seves aigües cap a França. Els seus habitants tenen una llengua pròpia, l’aranès, una variant lingüística del gascón. |
Terreespagne |
|
 Pirineo Occidental - Vielha
|
 Pirineo Occidental - Boi
|
|
|
Pirineo Occidental - Esterri d' Aneu Vielha (Vielha), la capital, és el centre comercial i de serveis de la vall i també el nucli turístic més important de la zona. Conserva Vielha algunes restes del seu passat medieval, com l’església de San Miquel, en la façana de la qual s’obre una portada romànica del segle XIII i posseeix una torre octogonal d’estil gòtic. En el seu interior es guarda el magnífic crucifix de fusta del segle XII conegut com el Crist de Mig Llauren, que és un fragment d’una talla de major grandària que |
representava el descendiment de Crist de la creu. En una bonica casa senyorial del segle XVI està instal•lat el Museu de la Val d´Llauren dedicat a la història natural, història, art i etnografia de la comarca. Entre les localitats de la vall cap destacar Artíes, amb una bonica església romànica, Salardú, important centre turístic, l’església del qual de Sant Andreu és un bon exemple de romànic de transició i guarda una creu romànica policromada, i Bossòst, a la vora del Garona, també important centre turístic, on mereix la pena visitar l'església de l’ Asunción de Maria, magnífic exemple de romànic aranès. És famós també aquesta vall per tenir una de les majors i millors estacions d’esquí d’Espanya: Vaqueria- Beret. Podem gaudir d’estupendes vistes de la vall recorrent la carretera des del Port de la Bonaigua a Pont del Rei, seguint el curs del Garona. Aquest recorregut ens oferirà una visió bastant completa tant des del punt de vista paisatgístic com arquitectònic de la zona. Sortint de la Val d´Llauren pel port de la Bonaigua, van arribar a la població d’Espot, on es troba un accés al Parc Nacional d’Aigües Tortes i Llac de Sant Maurici, únic parc nacional de Catalunya, que té un dels paisatges mes bells que puguin contemplar-se als Pirineus. El parc ofereix gran quantitat de cascades i uns 150 llacs i llacunes d’origen glacera. Entre els paisatges més bells estan els quals envolten el llac de Sant Maurici, situat al peu dels cims dels Encantats. El lloc és punt de partida de nombroses excursions. Tant la flora com la fauna del parc són summament interessants. Habiten el lloc espècies com rebecos, castors i nutrias, i entre les aus hi ha àguiles daurades i el rar urogallo. Tant en la part oriental del parc, en el seu accés per Boí, com en l’occidental, en el seu accés per Espot, trobarem centres d’informació. La part est d’aquesta zona pirinenca, ofereix igualment, paisatges de gran bellesa, dintre de la comarca del Pallars Sobirá. Trobarem en aquesta zona el punt més alt de les muntanyes catalanes, la Pica d´ Estats, de més de 3.000 metres, així com belles valls com el de Assua o Vall Ferrera i llacs com Certascan o Naorte. En aquesta zona a més el visitant tindrà l’oportunitat de gaudir de nombrosos monuments i pobles d’indubtable encant. Mereix la pena visitar Esterri d´ Aneu, bonic conjunt de cases amb teulades de pissarra i Gerri de la Sal, les salines de la qual van anar de gran importància en l'Edat Mitjana i que conta amb el bell monestir de Santa María, edifici del segle XII, que va ser un dels més importants monestirs dels Pirineus i va tenir gran influència política i econòmica en l'Edat Mitjana. Són també interessants Rialp, amb els seus bonics carrers medievals, Ribera de Cardós, on destaca el campanar romànic de la seva església parroquial i Sort, capital de la comarca on podem trobar les restes de l’antic castell dels Comtes de Pallars i que s’ha convertit actualment en un centre dels amants del piragüisme. Són de destacar les esglésies de Sant Joan d´ Isil del segle IX, amb interessants peces escultòriques, l’església de Sant Pere del Burgal a Escaló, antic monestir visigòtic que va anar després abadia benedictina i l’església de Santa Maria d´ Aneu a Unarre. A més existeixen moltes altres esglésies i ermites disseminades per tot el territori. Sortint de Val d´Llauren pel túnel de Vielha van entrar en l'Alta Ribagorça, el capital de la qual és Pont de Suert, a la vora del Noguera Ribagorçana. Antiga vila encreuament de camins, conserva interessants mostres del seu passat, com la plaça Major i la del Mercadal o l’església antiga. En la part moderna, es va construir en 1955 la nova església parroquial, mostra de l’art religiós d’avantguarda. L'Alta Ribagorça és una comarca de muntanya, d’abrupte relleu i escassa densitat de població. Magnífics paisatges de muntanya, amb becs que arriben a els 3.000 metres d’altitud, circs glaceres i estretes valls fan d’aquests llocs uns dels més atractius del Pirineus. L’economia tradicional, basada en la ramaderia i l’explotació del bosc, ha donat pas en l’actualitat a l’explotació dels recursos hidràulics i del turisme. Però potser el que ha fet d’aquest lloc un dels més coneguts de Catalunya és el magnífic conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, construïdes entre els segles XI i XII i els màxims exponents dels quals són les de Santa Maria i Sant Climent de Ta üll. Actualment les pintures que decoraven aquestes esglésies s’exposen en el MNAC de Barcelona. Són també interessants les esglésies de San Joan de Boí, Barruera, Erill la Vall i Durro. |
|
|